Sunrise al Col de la Botella

Este año está haciendo, como los últimos, una climatología cambiante, de extremos. No tenemos nieve y la temperatura pasa de pleno invierno a primaveral en cuestión de un par de días. Ese estado de cosas nos permite subir a algunas cotas en fechas que normalmente sería imposible hacerlo o lo haríamos con muchas dificultades.

Ayer subí al Col de la Botella (antes del amanecer y de hecho volví por la noche, puesto que además de la buena temperatura y carencia de nieve, justo podemos hacer fotos sin la luz de luna). En realidad la foto se realizó 60 minutos antes del que marca los datos EXIF (si pinchas en la foto irás a Flickr y allí se puede consultar esos datos. Por el este empezaba a amanecer (mirando hacia las pistas de Pal) y la imagen está orientada al oeste (hacia la Vall de Aran), con el cielo casi oscuro.

Cuándo he acabado, me he puesto los cascos y he dejado que suene Proud by Heather Small y Breathe Mepara gozar de la salida del sol, un espectáculo inmenso. Después, he bajado los 1000 metros de desnivel (hasta los 1000 de Andorra la Vella) y he vuelto a la locura de cada día.

Con el tiempo esta foto a acabado siendo parte de mis principales lugares en internet, este blog, facebook, twitter… Es una foto que me relaja y sobre todo que me estimula y me sugiere.

Panorámica de 4 imágenes.

Puede ver la imagen en grande en mi galería de FLICKR o en 500PX.

Text original a Flickr en català

Aquest any està fent, com els darrers, una climatologia canviant, d’extrems. No tenim neu i la temperatura passa de ple hivern a primaveral en qüestió d’un parell de dies.

A les muntanyes no tenim neu i podem pujar sense problemes (i sobre tot de fred fins a llocs on habitualment la neu dificulta bastant l’arribada i l’estada).

Ahir vaig pujar al Col de la Botella (de bon mati i de fet vaig tornar a la nit, ja que a més de la bona temperatura i manca de neu, just podem fer fotos sense la llum de lluna) de fet l’hora de la foto és 60 minuts abans del que marca les dades EXIF. Per l’est començava l’albada (mirant cap a les pistes de Pal i la imatge està orientada a l’oest, amb el cel casi fosc).

Quan he acabat, m’he posat els cascos i he deixat que soni “Proud by Heather Small” i “Breathe Me” mentre sortia el sol, un espectacle immens. Després, he baixat els 1000 metres de desnivell (fins als 1000 d’Andorra la Vella) i he tornat a la bogeria de cada dia.

Panoràmica de 4 imatges.

Pot veure la imatge en gran en la meva galeria de FLICKR y en meva galeria de 500PX.