Relat a la revista Portella

Fa ja un cert temps, concretament el dia dos de juny, els responsables de la revista Portella (Col·lectiu Portella), em van demanar un relat pel seu número deu. Em vaig sentir honorat pel prestigi que aquesta revista té al país. En el seu missatge deien que em deixaven les mans lliures per escriure el que volgués. Només van posar un condicionant: la llargada. No em podia passar de tres fulls, que traduït són unes 1320 paraules i, per ser més exactes, set mil dos-cents cinquanta caràcters.

Treballar amb condicionants, en aquest cas tan pocs caràcters, estimula per treure profit de cada una de les paraules incloses. Has de tenir molt clar el que vols dir i com ho vols dir. Calia treure rendiment dels dobles sentits per dir molt amb poques paraules. És un exercici que sovint poso als meus alumnes dels tallers d’escriptura creativa.

Durant uns quants dies vaig estar rumiant el tema. De què volia escriure? Tenia clar que Andorra havia de ser el lloc. Els fets havien de passar a Andorra. Per altra part, la llargada era perfecta per fer una cosa que feia temps em donava voltes: convertir a una dona, la Joana, en un personatge amb tot el que això significa. Dic que era perfecta perque em conec i sense aquesta limitació, hagués pogut convertir el relat en una novel·la (que encara ara estaria escrivint). Els tres fulls, es converteixen en un parell de pinzellades, un lleu acaronament, una mirada furtiva al passat. Suficient per donar un petit alè a la memòria de la Joana.

Volia homenatjar la Joana i de pas escriure sobre un lloc molt especial, en el que vaig passar molt de temps (tres anys i mig),  on vaig fer moltes amistats, la clínica de Sant Vicenç d’Enclar. De fet la Joana, és també la Paquita, la Pili, la Matilde i moltes altres dones de Sant Vicenç.

I ara ja us he donat una altra clau, és un conte on tots els personatges que surten són dones.

Anem per una altra clau: Ja sabeu que m’agrada molt el fantàstic, especialment la ciència-ficció. Volia que tingués un pessic de fantasia i alhora volia endinsar-me en l’Andorra del passat per tornar al present i mirar al futur… No ho puc evitar, els viatges en el temps m’agraden!

Un dels perills que té quan vols filar tan prim és que, molt possiblement, algú no el pugui comprendre en totes les seves dimensions. És com aquells acudits que només entenen la gent del país. Podríem dir que està escrit en clau andorrana. Encara així, m’agrada pensar que potser el conte sigui l’espurna que faci agafar curiositat i llegir altres coses.

No puc dir res més sense obrir en canal aquest petit relat fet amb molt d’amor i que descobriu, abans d’hora, el que amaga sota les seves paraules.

Agrair finalment al Col·lectiu Portella que m’hagin obert les seves pàgines i deixar-me expressar en llibertat.

Només queda dir-vos el títol que, com heu suposat, conte també un doble sentit: «Alba» i invitar-vos a la presentació del número deu de la revista Portella, dijous vinent dia 26 de novembre (2015), al Centre Cultural La Llacuna d’Andorra la Vella (19 hores).

© Novembre, 2015 – text i fotografia Ricard de la Casa

Més informació del Col·letiu Portella i la revista aquí

Albada en rosa

Aquest matí, m’he aixecat per agafar la sortida del sol. La previsió era bona, amb núvols i vent. No tenia clar com estaria la mar, per sort estava en calma, sense ones. Feia molts dies que no agafava la Canon, tenia ganes de sortir, escoltar una mica de música i deixar la ment en blanc. Al final els núvols no m’han deixat veure la sortida però els canvis de colors han estat fantàstics. Estic estructurant una nova novel·la i deixar-la de costat, amagada sota la creació fotogràfica, fa que les idees puguin sorgir amb naturalitat. Suposo que ara us pregunteu si ha anat bé? Sí, la veritat és que sí. Ha estat un matí molt productiu.

© Ricard de la Casa – texto e imagen novembre 2015

Podeu veure la imatge en gran en la meva Galeria de FLICKR.

Este pasado sábado, Ramón, Ángela, Jesús y yo hicimos el camino interparroquial que comienza en Ransol (Parroquia de Canillo), justo donde se sitúa la pequeña presa del mismo nombre y llega hasta el lago de Engolasters (Parroquia de Escaldes). De hecho el camino se puede seguir desde Soldeu, aunque las pistas de esqui y los edificios lo complican un poco, es lo mismo que ocurre al pasar por Canillo, cuando se construyó, por allí no había nada salvo campos y alguna borda. Pronto hará noventa años que el agua discurre bajo la montaña, alimenta Engolasters y proporciona electricidad al país. Este camino sigue el canal y por ese mismo hecho, apenas tiene desnivel. Está a unos 1650 metros de altura (el camino tiene pequeñas subidas y bajadas para adaptarse al terreno. Tiene unos dieciocho kilómetros y se puede acceder a él desde distintos lugares, el primero de ellos desde el aparcamiento del Tarter (pistas de esquí) y el último desde el mismo lago de Engolasters.

© Ricard de la Casa – texto e imagen noviembre 2015

Entrevista a El Periòdic

ENTREVISTA A LA CONTRA

El Periòdic d’Andorra.

Dimarts , 10 de novembre de 2015

Per Estefania Gracia

Organitza un taller sobre el programa Scrivener que vol mostrar com funciona l’eina i estalviar temps als usuaris

Entrevista Ricard Ricard de la Casa és professor però treballa sempre en el món del comerç. Ha donat classes de fotografia, de submarinisme i des de fa uns anys d’escriptura creativa. «Els meus projectes són tots literaris, fins ara havia publicat sempre dintre del gènere de ciència-ficció a diversos països, ara mateix les meves metes són publicar novel·les de ficció localitzats en el nostre món actual».

–Com sorgeix la idea de fer el taller?

–Va sorgir de manera natural. A finals de l’any passat em van proposar de fer-lo en saber que jo utilitzava habitualment el programa Scrivener. Com que habitualment faig tallers d’escriptura creativa, els meus alumnes han sentit parlar d’ell i són ells els que millor poden aprofitar els seus avantatges.

–Per aquell qui no ho conegui, què és Scrivener?

–És un programa per organitzar els escrits que incorpora, a més, un editor per escriure. Una poderosa eina que fa totes les tasques que un escriptor necessita: escriure, documentarse, prendre notes, guardar i comparar entre arxius actualitzats per veure que has canviat. Organitzar escenes i capítols, enllaçar a pàgines externes, guardar imatges, revisar, corregir, crear fitxes de personatges, afegir etiquetes i metadades, exportar a altres formats incloent, a més dels clàssics, els electrònics com PDF, ePub o Mobi i fins i tot oferint-nos noms de personatges quan no volem pensar gaire. El més important: no cal sortir d’ell, tot està dintre d’un sol projecte i està molt ben organitzat per tal de no perdre’s dintre ni perdre cap engruna d’informació. Per tant, si volem establir una comparació, podríem dir que és el Photoshop del món de l’escriptura.

–A qui va dirigit el programa?

–A tots aquells que els hi agrada escriure: novel·listes, articulistes… però també tots aquells que tenen relació amb escriure: periodistes, bloguers, academicistes,

–En què els pot ajudar?

–Les paraules clau són: Organització i productivitat. La segona esdevé fonamental i ens arriba de tenir una bona organització en els nostres projectes. Assolir l’èxit en les nostres metes diàries fa que ens submergim en el que fem amb més il·lusió. Escriurem més perquè perdrem menys temps i amb més qualitat perquè ens centrarem en el que realment és important: escriure. Sense ell, la meva nova novel·la, Caminant sobre vidres, d’unes 400 pàgines hauria estat molt més feixuga d’escriure, hagués tardat molt més temps i del que estic segur és que gràcies a ell, la novel·la és molt millor.

–Quin és l’objectiu de la iniciativa?

–En el moment d’aprendre com funciona un programa sempre tens por del temps que has d’invertir a conèixer-lo mínimament per treure profit.
L’objectiu és fer perdre aquesta por ique aquell mateix dia comencis a utilitzar-lo amb plenes garanties. És un taller d’iniciació, de donar les claus més importants per poder treballar amb ell. Al sortir sabràs utilitzar les principals eines i no et farà por començar a treballar amb ell. És important saber que si necessites una funció, segurament Scrivener la fa, a les hores només perdràs uns minuts a trobar com es fa allò i seguir creant.

–Com definiria el taller?

–Si tens ganes d’escriure o de ser més productiu, aquest taller és la porta d’entrada.

–Quina opinió recull dels tallers un cop finalitzats?

–A l’anterior, els assistents van sortir molt satisfets. Molta gent que no va poder venir perquè el dissabte no era un bon dia per aquesta activitat, em van demanar de poder-lo repetir. De fet, conec alguns que vindran que ja van assistir al primer per tal

–Quin creu que és l’aspecte més important del taller?

–Un llenguatge planer i molt visual, gràcies al fet que tot ho fem davant d’una pantalla gran que permet seguir la demostració pas a pas.

–Què ha de fer la gent que es vulgui apuntar al taller?

–Com és gratuït, només m’han d’enviar un correu a: rdelacasa@gmail.com.

–Té previst realitzar altres tallers?

–Al gener començo un taller d’iniciació sobre escriptura creativa d’una durada de 12 setmanes (de gener a març) i a continuació en faré un segon de nivell avançat de 8 setmanes (abril i maig). Tots els interessats poden posar-se en contacte amb mi per correu electrònic, com més aviat millor donat que les places són limitades. El millor és visitar el meu bloc: taller.delacasa.net per informar-se en detall, estar al dia de les activitats i llegir articles sobre escriptura.

© 2015 Estefania Gracia

Podeu llegir-la en format PDF prement en aquest enllaç: Entrevista PDF