Està clar que vivim temps difícils però emocionants, la societat adormida desperta trasbalsada perque la seguretat que teníem en el nostre sistema econòmic s’ha esvaït com fum. De retruc, tots posem en dubte també la capacitat dels polítics, vist la poca o nul·la flexibilitat per fer front als nous reptes.
En general tothom està d’acord en que el lliure mercat sense cap mena de control per part de l’Estat està definitivament enterrat, al menys per unes dècades. El Foro Econòmic de Davos, amb una sorprenent atonia d’idees, ha certificat la fi del liberalisme salvatge. Nomes una veu, la de Vladimir Putin, amb una esgotada capacitat per sorprendre i un prestigi totalment dilapidat en els seus anys de president de Rússia, sembla voler defendre la postura contraria, la de la no intervenció per part del estat. En canvi foros com el de Porto Alegre i el que acaba de finalitzar a Belem son un delicat contrapunt que cal recolzar com a eines amb capacitat d’actuar allà on és més necessari.
No estem tan lluny dels problemes d’Islàndia, però com deia abans, vivim temps emocionants perque també els moments de crisi fa que els nostres esperits, massa relaxats, treguin el millor que portem dintre. Aquests dies una nova coalició Socialdemòcrata i Esquerra Verda ha decidit prendre en aquell país l’iniciativa i els Verds han volgut implicar-se en aquest nou Govern. M’agradaria destacar no únicament qui arriba com a nova primera ministra, Jóhanna Sigurdardóttir (com excepció cal destacar tristament que, el primer que han fet els mitjans de comunicació, és destacar junt el seu gènere, les seves preferències sexuals, com si això tingues cap mena d’importància) sinó el canvi de mentalitat generat: l’optimisme, el positivisme, una nova visió de que els problemes poden ser enfrontats i superats, amb un missatge clar: junt amb les mesures de caire econòmic, cal també un canvi de mentalitat, un canvi que suposa l’implicació de tots el agents socials, començant per les ciutadanes i ciutadans islandesos.
Els primers deu dies de Barak Obama al front de la seva administració han estat espectaculars, per les mesures preses en tots els sentits, un canvi que avança amb els mateixos passos segurs i en la mateixa direcció que volen donar a Islàndia tant Sigurdardóttir com Steingrímur J. Sigfússon, líder de los verds i nou titular d’Economia. Andorra no es diferent. A casa nostre tenim per davant uns mesos intensos. La crisi també ens afecta, comencem a parlar de paro, de pobresa, en definitiva tenim els mateixos problemes que la resta de països del nostre entorn… encara que les properes eleccions poden i deuen proporcionar un intens debat d’idees i el més important aportar solucions per minvar aquesta situació.
Finalment no ens podem deixar, en cap cas, vèncer per el pes dels greus problemes, per superar-los tenim que encarar-los amb optimisme.
© 2009 Ricard de la Casa Pérez
Todo es temporal 