Aquest 25 de novembre marquem al calendari el Dia de la Lluita contra la Violència de Gènere. Els últims anys no cal recordar aquesta data vist que, malgrat les polítiques de prevenció actuals i de lleis coercitives i punitives, els casos augmenten any rere any i la premsa ens informa sense parar de tots els casos i les esfereïdores estadístiques (just mentre escric aquest article sento per la radio un nou cas d’assassinat de violència de gènere). Potser a Andorra no estem acostumats als casos més greus, com els nostres veïns francesos o espanyols (els darrers assassinats a casa nostra van ser a l’agost passat i al juny del 2009), però les denúncies per maltractaments tant físics com psíquics no fan més que augmentar. Necessitem una llei específica i sembla que amb el nomenament de Magda Mata com a secretària d’Estat per a les Polítiques d’Igualtat, a l’abril passat, el Govern està prou sensibilitzat, però crec que ens cal fer més esforços.
Si mirem les xifres que els mitjans ens ofereixen mes a mes, veiem que l’augment és prou significatiu i que els agressors (ells i elles, sense distinció, malgrat que habitualment ens trobem que és la dona qui pateix aquesta violència), tenen a més un menyspreu sorprenent per la seva pròpia vida o pel càstig que se’ls pugui imposar. Malgrat que sigui molt necessària aquesta futura llei, sembla que això no allunyarà els agressors ni que les penes que es puguin imposar siguin suficients per evitar aquesta violència de gènere. S’imposa aleshores trobar solucions més creatives si més no, almenys, intentar atacar aquesta repugnant xacra per altres vessants.
Si anem al fons de la qüestió, crec sincerament que en la major part dels casos l’educació, la formació a l’escola és, pot ser, fonamental per tractar d’arrel aquest greu delicte. L’escola és un dels primers miralls on les nenes i nens es veuen reflectits. El lloc ideal on imitar comportaments (bons o dolents) i per introduir un respecte per la vida, per les persones, per la seva raça, creences, sexe o tendència sexual. L’altre és dintre de la mateixa família, però per desgracia poc es pot fer dintre d’aquest àmbit, o com a mínim és més complicat actuar dintre. Els primers anys de formació dels nostres infants són essencials; unes polítiques d’educació i formació sensibles a la igualtat de les persones, al rebuig de la violència ens poden oferir importantíssims beneficis futurs. Una formació integral pot, a més, corregir altres problemes com pot ser en temes de racisme, dels gais i lesbianes etc.
Em diran que el nostre àmbit educatiu ja està prou carregat de responsabilitats, de feina.. i és ben cert però això ens demostra que el futur d’un país, el futur dels ciutadans i ciutadanes, passa perquè, des de les nostres institucions, es facin cada dia més esforços tant econòmics, com materials, com personals en l’àmbit de l’educació, que és una eina absolutament fonamental per la construcció d’una societat socialment avançada. Ens hi juguem molt i qualsevol cosa que fem, tant positiva com negativa, es veurà reflectida en el futur de la nostra societat. Crec que paga la pena invertir en aquest futur.
© 2010 Ricard de la Casa
Aquest article fou publicat per el Diari MÉS ANDORRA el dia 25 de novembre de 2010.
Todo es temporal 